En un moment o gairebé totes les bodegues catalanes han acabat la verema des de fa setmanes (i es dediquen a acabar fermentacions, a la criança, comencen a podar…), aquest dilluns passat a Sant Llorens d’Hortons una bodega familiar reunia a un centenar de professionals del mon del vi per acabar la verema de un tros especial de vinya.
Una partida de xarel-lo amb botritys.
En efecte, Rubén Parera y el seu pare varen decidir crear un producte innovador i molt exclusiu: l’únic xarel-lo de sol i serena del món.
Aquesta bodega treballa de manera ecològica des de fa 10 anys i ara esta de camí a la biodinàmica.
Un inconvenient, potser, de l’agricultura ecològica el vàrem poder viure en directe. Al no utilitzar cap pesticides, aquest any van tindre un plaga d’abelles (es van comptar unes 3 per ceps, ja poden imaginar la quantitat a la vinya).
L’or líquid que representen aquests raïms encara enganxats als ceps va ser el tresor d’aquests animalets. Amb el seu fibló punxaven els grans, per extraure aquest nèctar meravellós, buidant-los de tot el suc i per tant, es va reduir gran part de la producció (tampoc les dolentes condicions climatològiques de les últimes setmanes no van afavorir res).
De la tona que tradicionalment es recull d’aquesta parcel·la, Rúben no esperava, aquell dia, superar els 250kg.
Armats de la tradicional “tisora podadora”, tots vàrem col·laborar a recollir el que quedava de raïm. Tot seguit es va traslladar la «nostra» collita a la bodega que finca Parera te llogat, per començar un ritual ancestral : trepitjar el raïm.
Botes i mitjons fora, pantalons arremangats, neteja de peus i a dintre de la cuba a trepitjar la collita amb ganes i alegria per recollir el dolcenc most.
Aquest caldo, desprès de tot el procés de fermentació i un envelliment oxidatiu, mínim d’un any a la intempèrie, i reductiu amb pujades i baixades de temperatures molt importants entre dia i nit, es convertirà en el primer vi de sol i serena de xarel-lo.
Desprès de la faena sempre ve la recompensa. El Rubén i companyia tenien preparat el «dinar de germanor», amb col·laboració de la formatgeria Mas Alba i altres artesans. Els vins de la família acompanyaven l’àpat: Sassó Parera, Faust, Clarnovell blanc i rosat (aquest últim maridava fantàsticament amb el arròs de muntanya que es va servir)
A l’hora de les postres es va poder tastar el sol i serena de xarel-lo de collites anteriors (un cupatge de 2007 i 2010).
En nas destaquen notes de fruites blanques com la pera, un toc de mel de flors i fruits secs.
Un gran vi cremós, de textura velluda, o bona acidesa. Un post gust llarguíssim i fresc amb records de fruits secs i toffee.
Un vi que amb uns mesos a l’ampolla serà adient per acompanyar infinitat de plats. Els postres per suposat però també un foie gras (resultarà menys dens i mes fresc que alguns sauternes), un tàrtar de tonyina, un formatge blau amb peres i nous, etc.
Un vi polifacètic
Finca Parera, una gent molt natural amb idees i moltes ganes que combinen la tradició amb la innovació i els arrels.
Han creat un vi amb molt d’història a Catalunya com son els vins de sol i serena, de una manera bastant tradicional (collita a mans, premsat a peu descalç) amb la novetat del raïm autòcton de Catalunya que es el xarel-lo, que a dia d’avui no s’havia fet mai.
Aquesta bodega defensa la terra, la historia d’aquesta terra i el seu respecte. Per això penso que aquest article l’havia de fer amb l’idioma d’aquesta terra.
Bravo i mercès a tota la gent de la bodega per deixar-nos compartir amb ells aquest dia tan fabulós i ser partícip d’alguna manera de l’elaboració d’aquest producte únic.
